Poble de Ribelles, lloc de procedència dels Tugues.

Poble de Ribelles, lloc de procedència dels Tugues.

Tugues

L’Alfredo pregunta pel seu cognom patern Tugues:

Hola, mi apellido es Tugues, de la región de Manresa y Montserrat. Llevo ya mucho tiempo investigando y es poca cosa lo que he encontrado. Mucho te agradecería si pudieras orientarme. Gracias.

No són quatre gats els qui porten aquest cognom, per altra part poc conegut. El duen de primer 239 persones i 209 de segon, d’acord mb el INE. L’àrea més densa es troba a la província de Lleida, després Barcelona, Girona, Tarragona, també València i les Balears i finalment algun n’hi ha a Madrid, almenys cinc, si no, no sortiria a l’estadística. Per tant, es tracta d’un cognom originari de Lleida, ja veurem d’on, palesament català encara que pot trobar-se escrit Tugas per influencia del dialecte oriental, com ens indica el Diccionari Alcover-Moll, editat l’any 1930:

TUGUES
Llinatge existent a Lleida, Anya, Artesa de S., Balaguer, Guissona, etc. Hi ha la grafia dialectal Tugas a la Catalunya oriental (Barc., Mollet del Vallès, Sabadell, etc.).

Molts dels cognoms catalans són originaris de noms de masies. Tant si es tracta de grans cases pairals com si es tracta de les més humils i insignificants masies, moltes ja enrunades i desaparegudes del cadastre. Són la principal font de catalanitat de la nostra gent. És el cas del cognom Tugues, sorgit al seu temps al cor de la demarcació lleidatana, concretament al poble de Ribelles, amb el seu castell sencer, cosa estranya, pertanyent al gran municipi de Vilanova de l’Aguda. A Ribelles hi havia una masia que se’n deia Cal Tugues, ningú recorda quan se’n van anar els seus darrers moradors. Les poques runes que en resten es resisteixen a desaparèixer del tot i alguns panys de paret encara aguanten drets, com a testimoni de la seva gran vellúria, com també del cognom que representen. D’allí en van sortir tots els Tugues, molt presents a la vila de Ponts, capital del Mig Segre. Alguns van edificar la seva llar en el poble on van anar a viure, amb el nom també de Cal Tugues com, per exemple, a Tudela de Segre o al mateix poble de Ribelles a tocar del castell. També a Balaguer amb el nom de Torre Tugues i sobretot algun Tugues va aixecar una gran masia a Torreblanca, districte de Ponts a l’altre costat del Segre. Allí hi ha Cal Tugues, però la llinda ens diu que és del 1769. És una masia catalogada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat pel seu valor arquitectònic. Crec que la font més antiga del cognom es troba en la masia enrunada ja dita. Un servidor em dic Clavé. Doncs, bé, al costat de cal Tugues enrunat, hi ha també les runes de Claver (no cal Claver). És el Claver vell, perquè en segles passats es va abandonar i es va fer una masia nova a la mateixa contrada, uns metres més amunt vers el nord, l’actual Claver, no enrunada, però sí abandonada. Per tant, els Tugues i els Claver van ser veïns i segurament parents entrecreuats durant molts segles, com es constata entre els habitants del poble de Ribelles. Les runes de cal Tugues i de Claver s’alcen al damunt d’un turó molt petitó, tot rodó, com si fos el malic de la clotada, que és com una vall molt petitona i molt encerclada. Dalt de tot s’alça, com presidint-la la gran masia pairal de Can Valls. El seu amo, Ramon Torra, va construir el flamant Restaurant Can Valls a la carretera de Ponts-Andorra.

Aquest cognom, Tugues, com a nom de masia que és, cal creure que primer va ser un topònim, un nom de lloc. Normalment quan una masia duu el determinant al davant “cal, ca la” o “can”, voldrà dir que és un nom de casa personal. Es refereix al nom de la persona: cal Sastre, cal Roig, cal Teixidor, cal Ton, cal Fuster, etc. Les masies autòctones no el duen, però hi ha excepcions i aquest seria el cas de cal Tugues de Ribelles, a pesar de ser un topònim, com veurem. No passa amb les runes germanes de Claver, que no se’n diu mai Cal Claver ni Can Claver. Misteris. "Cal" no adjudicar mai el “cal” (joc de paraules) a les masies que no el porten en la parla del país. A la gent els sona fatal. I això té a veure amb que són topònims abans que masies i no es refereixen sols a la casa edifici (cosa que sí passa amb les cases dels carrers dels pobles), sinó a les terres annexes a la masia, com passa amb les poblacions, les quals tenen cases+terme i que originàriament també eren topònims. I perdó per la insistència, però són nocions que avui fàcilment es confonen. No olbidem que cal vol dir "casa de", però les masies són més que una casa, són un territori.

Cal Tugues de Claver, si es pot dir així, no figura en el llistat dels topònims recollits per la Generalitat a través dels seus organismes culturals que vetllen per conservar la riquesa cultural del país, entre la qual els topònims per humils que siguin (veure vissir) i jo diria, encara més si són desconeguts perquè estan en vies d'extinció degut al brutal despoblament rural. Però qualsevol l’hi pot afegir si segueix el procediment establert pel Vissir. En canvi, hi figura recollit un altre topònim compost que conté el nostre Tugues, oh meravella! Es diu el Pla de Tugues, del poble de Madrona i municipi de Pinell de Solsonès, que es toca amb Vilanova de l'Aguda. Allí no hi ha cap masia ni en runes, i ens servirà per trobar-li el seu significat etimològic. Per què se’n diu el Pla de Tugues? La vista aèria de l’indret ens mostra dos camps solitaris envoltats per la boscúria. Al Solsonès tot és bosc, per això un manxec que aquest estiu va venir a la comarca per evaluar dels danys de la pedra, al veure tants boscos, va exclamar: Pero ¿vosotros dónde sembráis? ¿en los bosques? Si tenim en compte que tant és dir Tugues com Togues perquè la diferència és mínima, ja tenim una bona pista: la toga dels nostres magistrats, jutges, catedràtics, llicenciats i doctorats... ha conservat el nom d’una vestimenta elemental que deu ser tan antiga com l’home o el mal temps. Es tracta d’una peça talar que es tira a l’esquena i es lliga amb un parell de cordills o vetes al coll, molt fàcil de posar i treure. També pot ser elegant, llarga fins als peus i que s’entortolliga o bé curta fins a la cintura i acabada en punta. Doncs, bé, aquí al Pla de Tugues en tenim de dibuixades una de cada classe. La gran ostenta uns becs al capdamunt com si servissin per botonar la “capa” o toga al coll i la petita presenta fins i tot dues tiretes per la mateixa funció. Massa casualitat. Allò eren i són dues “togues”, o sigui, dues Tugues segons el català d’aquell temps, tal com s'ha conservat el mot genuí en la toponímia. A la masia de cal Tugues podem veure que hi ha uns petits camps que també semblen “tugues”, togues, amb el coll corresponent cadascuna. Ens pot sorprendre, però tot “lliga” amb el significat de Tugues = togues. Catalunya està sembrada de misteriosos geoglifos que només es poden veure des del cel.

L’arrel Tu- de Tugues vol dir blancor, blanc. Com passa amb el riu Túria, el riu blanc, o amb el torrent andorrà Setúria, aigua escumosa i blanquíssima que davalla de l’alt Pirineu fins al punt que sembla llet i no aigua. En el meu llibre Tornar a creure en dos dies, tot parlant de l'etimologia del planeta Neptú, que duu l'arrel tu- de blanc perquè es refereix a la pincellada blanca al mig d'un planeta que és tot blau, com si fos una sapastrada, parlo també de Peña Tu. Una penya del litoral asturià, a Llanes, prou famosa perquè sembla un ídol. Alguns diuen que representa Túbal, el primer poblador d’Espanya, nom que també tindria l’arrel Tu- de blanc, raça blanca. Penya Tu, de fet, significa Penya Blanca. És el seu color, que descolla molt enmig de la verdor del paisatge cantàbric i que es veu de lluny estant des dels vaixells. A l’edat mitjana es deia Penya Tun. Quan dos noms s’ajunten per iuxtaposició i s'aglutinen algun perd alguna lletra. Per això Tugues és el resultat de Tun (blanc) i ga (tall) i voldrà dir peça de roba blanca tallada. Això queda confirmat amb al paraula “túnica”, igual a “tuga”, però així com la túnica es una peça més grossa, la “tuga” o toga resultava més petita i l’arrel “tu” ens demostra que originàriament tant la túnica com la “tuga” serien blanques. De fet, les túniques romanes eren blanques. També ens valdria el cas de la famosa Tuna dels nostres universitaris.

El senyor Alfredo, que tenia el seu besavi nascut a Montserrat i l'avi a Manresa, i que ara viu a Barcelona, segons em comunica, deu ser descendent d’algun cabaler que es deia Tugues, que va emigrar del Mig Segre al Pla de Bages per guanyar-se la vida, tal volta en la rama del tèxtil o muntant un petit negoci o una botiga a la catalana, com va ser el cas d’un cabaler de Can Valls, l’Onofre Torra, que als anys 50 va comprar amb els seus estalvis unes terres a Santpedor i s’hi va fer una nova masia per la seva nombrosa família. Ell estaria ben assabentat de cal Tugues i coneixeria una dita del lloc, d’aquelles que formen part del món de la parèmia, ja desapareguda de la memòria i que deia en to bromista: A cal Tugues mengen erugues, a Can Valls mengen arnalls, a Clavé no mengen “re” ... i l’ou ferrat de la Garriga! He d’agrair a l’Alfredo que gràcies a la seva curiositat m’he sentit motivat a estudiar un cognom que em perseguia des de la infància.

Demano disculpes per estendre’m tant. Resumint, tots els Tugues venen de cal Tugues, la masia de Ribelles enrunada de fa segles. Recordar que encara existeix el títol nobiliari del Baró de Ribelles en la noblesa d'Espanya per si algú el vol adquirir comprant el castell, sovint en venda. Per això, gràcies al Baró, Ribelles té un cementiri de pedra picada admirable de principis del XX. Encara que molts Tugues poden provenir inicialment de cal Tugues de Torreblanca de Ponts, a la llarga anirien a espetegar a la més antiga i primera de totes. La “tuga” era una vestimenta molt elegant i molt xula, molt airosa i pràctica que donava dignitat i prestigi al qui la portava, com encara avui, tant de bo torni, i això encara que només sigui avui dia pel que fa al cognom que un porta. Visca els Tugues de tot el món!

 Versión castellana para Gloria Tugues

Tugues

 Alfredo pregunta por su apellido paterno Tugues:

Hola, mi apellido es Tugues, de la región de Manresa y Montserrat. Llevo ya mucho tiempo investigando y es poca cosa lo que he encontrado. Mucho te agradecería si pudieras orientarme. Gracias.

No se trata de cuatro gatos los que llevan este apellido en toda España, aunque sea poco común. Lo llevan de primero 239 personas y 209 de segundo, de acuerdo con el INE (Instituto Español de Estadística). El área más densa corresponde a la provincia de Lérida, después Barcelona, Gerona, Tarragona, también Valencia y las Baleares y finalmente algunos hay en Madrid, al menos cinco, de lo contrario, no saldrían en la estadística.  Por lo tanto, se trata de un apellido originario de Lérida, ya veremos de qué parte, manifiestamente catalán, aunque a veces aparezca escrito como Tugas por influencia del dialecto catalán oriental, tal como se expresa el Diccionari Catalá-Valenciá-Balear de Alcover-Moll, editado em 1930:

TUGUES
Llinatge existent a Lleida, Anya, Artesa de S., Balaguer, Guissona, etc. Hi ha la grafia dialectal Tugas a la Catalunya oriental (Barc., Mollet del Vallès, Sabadell, etc.).

Muchos apellidos catalanes son originarios del nombre de sus innumerables masías. Ya se trate de grandes masías patriarcales o de las más humildes y pequeñas, muchas de ellas en ruinas o desaparecidas del catastro. Son la fuente principal de catalanidad de los habitantes de Cataluña. Respecto al apellido Tugues, éste surgió en el corazón de la provincia de Lérida, concretamente en el pueblo de Ribelles, con su antiguo castillo aún de pie, caso raro en Cataluña, del municipio de Vilanova de la Aguda, pero con la población de Ponts como centro comercial de referencia, a 12 km. Pues, bien, en Ribelles existía una diminuta masía llamada cal Tugues. En catalán “cal” significa “casa de”, como el “chez” fancés. Ya nadie recuerda cuándo se fue la última familia de aquel hogar. Sus pocas ruinas se resisten a desaparecer del todo y algunos tramos de sus paredes aún se mantienen en pie, como testigos de su enorme antigüedad, así como del apellido que representan. De ahí salieron todos los Tugues, muchos presentes en la villa de Ponts, capital del Mig Segre (Medio Segre). Otros edificaron sus casas en pueblos próximos con el nombre repetido de Cal Tugues, como por ejemplo en Tudela de Segre o en el mismo pueblo de Ribelles junto al castillo. Sobresale una masía, cal Tugues también, del pueblo de Torreblanca, anexo a Ponts. La linda de ésta,  Cal Tugues, viene fechada con el 1769. Se trata de una masía catalogada por la Dirección del Patrimonio Cultural de la Generalitat de Catalunya, por su valor arquitectónico. Sin embargo, creo que la fuente más antigua del apellido se encuentra en la masía de Cal Tugues hoy en ruinas, ya descrita. Un servidor me llamo Clavé. Pues, bien, resulta que junto a Cal Tugues existía otra masía que compartía la misma pared, que se llamaba Claver, a secas, no Cal Claver, hoy también en ruinas. Se trata del Claver viejo, ya que en pasados siglos se abandonó y se construyó otra masía un poco más arriba, el Claver actual, no en ruinas, pero abandonado. Por lo tanto, los Tugues y los Claver o Clavé fueron vecinos y seguramente parientes que se entrecruzaron durante muchos años, como se constata con el pueblo de Ribelles. Las ruinas de Cal Tugues i Claver se mantienen encima de un montículo muy pequeño y redondito, como si se tratara del ombligo de la hondonada o del pequeño valle. Arriba en lo más alto se yergue  la masía patricia de Can Valls. Su amo, Ramon Torra, fundó en tiempos recientes el soberbio Restaurant Can Valls junto a la carretera de Ponts-Andorra.

Este apellido, Tugues, como nombre de masía, fue primeramente un topónimo, nombre de lugar. Tomó el nombre del lugar, y lo preservó del olvido para la posteridad. Por regla general, cuando una masía va precedida en catalán del artículo “cal” o “can” significa que se trata de un nombre personal. Se refiere al amo de la casa: cal Sastre, cal Teixidor (Tejedor), cal Ferrer (Herrero), cal Roig (Rojo), cal Mingo (Domingo), cal Ton (Antonio)... En realidad son pocas en comparación de las masías que no lo llevan, pero hay excepciones y la masía de Cal Tugues sería una, a pesar de ser un topónimo, como veremos, y no nombre de persona. No sucede con las ruinas de la vecina Claver, que no se dice nunca Cal Claver ni Can Claver. Eso se debe a que las masías eran topónimos preexistentes, que se han mantenido tal cual porque las masías no son únicamente “casas”, edificios, sino que son siempre también un territorio anejo, que se debe cultivar, la fuente de vida para sus habitantes. Pasa lo mismo con las ciudades y pueblos. Su nombre abarca las casas pero también un municipio, unas tierras de alrededor. Son como una masía múltiple. El artículo “cal” o “can” se reserva para las casas de los pueblos, que conforman sus calles. Perdón por la explicación, pero son cosas que se confunden fácilmente y que suenan mal a los oídos de la gente del lugar.

Cal Tugues de Claver, para entendernos, no figura en ningún listado de topónimos, como el que recoge la Generalitat a través de sus organismos oficiales. Todavía hay muchos topónimos de lugares humildes que no están registrados y hay prisas para hacerlo ya que están en vías de extinción por el despoblamiento rural. Algunos son verdaderas perlas, y se perderán como este de cal Tugues. Se dan facilidades para registrarlos y puede hacerlo cualquier persona siguiendo un sencillo protocolo (Vissir de la Generalitat). Pero no nos desanimemos, el nombre de Tugues ya figura registrado en los mapas, pero  no como cal Tugues, sino que se trata de un nombre compuesto de un lugar perdido del pueblo de Madrona, municipio de Pinell de Solsonés, que limita con Vilanova de la Aguda. Se llama el Pla de Tugues. Allí no existe ninguna masía ni en ruinas, y nos va a servir para desentrañar su significado etimológico ¡oh maravilla! La vista aérea nos muestra dos campos en medio de los bosques del Solsonés. Ya decía este verano un joven manchego que vino a evaluar el daño del pedrisco en el Solsonés, al ver sólo bosques: Pero ustedes ¿dónde siembran? ¿en los bosques? Si nos percatamos que tanto dar decir Tugues como “togas” porque la diferencia es mínima, ya tenemos una buena pista: la toga de nuestros jueces, magistrados, catedráticos, doctorados, licenciados, etc. ha conservado el nombre de una indumentaria elemental que debe ser tan antigua como el hombre o el mal tiempo ya que, encima de ser elegante, abriga. Se trata de una prenda talar que se echa sobre la espalda y se ata al cuello con un par de cintas o cordones o con unos botones, muy fácil de poner y quitar. Puede ser elegante y larga hasta los pies y encima enrolarse al cuerpo o puede ser corta hasta la cintura y acabar en punta. Pues, bien, aquí en el Pla de Tugues se pueden observar que los dos campos dichos se parecen por sus formas a unas “togas”. La mayor muestra un par de picos, como orejitas de gato, que serían los cabos para atar o abrochar la toga al cuello  y la pequeña, más sencilla, presenta unos cordones largos en cada punta superior para cumplir la misma función como sería sujetar la capa. No son casualidades. Son los misteriosos geoglifos de los que está sembrada Cataluña y toda España, aún por descubrir. Se trata en el Pla de Tugues de un par de “tugues” o togas. El nombre de Tugues sería el más arcaico, el más antiguo y fiel a sus orígenes. También en la masía de Cal Tugues propiamente dicha se puede observar el mismo fenómeno: una serie de campos unidos entre sí, que forman como “togas” acabadas en punta y movidas por el viento, todo lo cual nos confirma el significado de Tugues como equivalente a Togas.

Dando un paso más, el significado de Tugues es “blanco”, “blancura”, debido a su raíz Tu-, que encontramos en el río Turia, sin duda río blanco, y en el torrente andorrano Seturia, un pequeño (Se-tu-ria) río de montaña que se precipita del alto Pirineo y que sorprende por sus aguas espumosas y blanquísimas, como si de leche se tratara. En uno de mis libros, Recuperar la fe en dos días, edición en español, a propósito del planeta Neptuno, hablo de esta raíz Tu-, blanco, debido a que este planeta azul se caracteriza por tener una pincelada “blanca” en medio, como si fuera una “chapuza”. Pues, bien, allí mismo hablo de otro topónimo que también tiene la raíz Tu- de blanco. Se trata del famoso ídolo de Peña Tu de Llanes en el litoral asturiano. Es una peña que algunos  dicen si representa a Túbal, el primer poblador de España después del Diluvio, que también tendría la raiz Tu- de blanco, tal vez de la raza blanca. En realidad, Peña Tu significa Peña Blanca. Es su color, por lo que destaca enormemente en medio del paisaje verde de las montañas cántabras y así se divisa desde los barcos mar adentro. En algún texto medieval se llamaba Peña Tun. Ha perdido la letra final. Sucede que cuando dos nombres se juntan, yuxtaposición, alguno pierde alguna letra por aglutinación. Por eso Tugues es el resultado de unir Tun (blanco) con -ga (cortar), Tu(n)gues, y significará prenda de ropa blanca cortada. Lo confirma además la palabra de la misma raíz: túnica, igual que “tuga”, pero así como la túnica es una prenda muy grande, la “tuga” o toga sería algo menor. La raíz “tu” de estas prendas nos confirma que tanto las túnicas como las togas al principio serían blancas. En realidad, las túnicas romanas eran blancas ¿Y qué podríamos decir de la famosa “Tuna” estudiantil?

El señor Alfredo, que tenía su bisabuelo nacido en Montserrat y su abuelo en Manresa, vive actualmente en Barcelona, según me comunica. Será, sin duda,  un descendiente de algún joven que se fue del cal Tugues del Mig Segre (Medio Segre) a la  gran comarca del Bages, capital Manresa, quizás para trabajar en el ramo textil o para montar algún pequeño negocio o alguna tienda, como fue el caso de un hijo de Can Valls, Onofre Torra, que en los años 50 emigró a Santpedor donde compró unas tierras y edificó otra masía como fruto de sus ahorros y para cobijar su numerosa familia. El había oído hablar de cal Tugues toda la vida y conocería de primera mano este dicho catalán, de tono bromista, lo que constituye el estudio de  paremiología, que decía: A cal Tugues mengen erugues, a can Valls mengen arnalls, a Clavé no mengen “re” ... i l’ou ferrat de la Garriga! O sea: En casa Tugas comen orugas, en casa Valls comen arnajos (?), en Claver no comen nada... y el huevo frito de la Garriga! Es lo único vivo que recuerda todavía la existencia de la casa Tugues, que aquí traemos para evitar su extinción.

Debo agradecer a Alfredo que gracias a su curiosidad me ha motivado para estudiar un apellido que me perseguía desde mi infancia.

Me disculpo por extenderme más de lo debido, aunque creo que todo es cierto. Resumiendo, todos los Tugues vienen de la masía catalana de cal Tugues del pueblo medieval de Ribelles. Hoy sólo quedan sus ruinas, pero sus retoños siguen vivos esparcidos por el mundo. Puede que algunos desciendan en primera instancia de cal Tugues de Torreblanca en Ponts, del año 1769, pero creo que sus raíces más lejanas se encuentran en cal Tugues de Ribelles. Todavía existe el título de Barón de Ribelles en la nobleza española por si alguien se anima a comprar el castillo.  La “tuga” era una prenda muy elegante, muy chula y práctica, ojalá vuelva. Daba dignidad y prestigio al que la vestía, como aún hoy este apellido lo da a los que lo llevan ¡Viva los Tugues de todo el mundo!  

 

Runes de cal Tugues i de Claver vell, a Ribelles (Vilanova de l'Aguda), any 2014. Hi podem apreciar la figura d'un seguit de

Runes de cal Tugues i de Claver vell, a Ribelles (Vilanova de l'Aguda), any 2014. Hi podem apreciar la figura d'un seguit de "togues" acabades en punta i mogudes pel vent.
Ruinas de la casa Tugues, antigua masía del pueblo de Ribelles del municipio de Vilanova de la Aguda, año 2014. Podemos observar una serie de campos que parecen pequeñas "togas" agitadas por el viento.

Visiò aérea del mapa Vissir de les runes de cal Tugues i Claver vell, any 2022-

Visiò aérea del mapa Vissir de les runes de cal Tugues i Claver vell, any 2022-

Cal Tugues de Torreblanca, a Ponts. Edificada, segons la llinda, el 1769.

Cal Tugues de Torreblanca, a Ponts. Edificada, segons la llinda, el 1769.

El Pla de Tugues a Madrona, de Pinell de Solsonès. Dos camps que ostenten la figura d'unes

El Pla de Tugues a Madrona, de Pinell de Solsonès. Dos camps que ostenten la figura d'unes "togues". Una llarga i cargolada amb els becs per anusar-la al coll. L'altra petitona amb les vetes primes o cordons també per lligar-la damunt l'esquena i acabada amb punta. El Pla de (les) Tugues o "Togues".
El Llano de Tugues del pueblo de Madrona, en Pinell de Solsonés. Dos campos que presentan la figura de dos "togas". Una larga y enrollada, solemne, con dos picos para colgar del cuello. La otra más pequeña, pero también con dos tiritas arriba para anudar la "capa" al cuello, echada a la espalda y acabada en punta. El Llano de Tugues significaba el Llano de las Togas.

Peña Tu a Llanes, Astúries. També Astúries conté l'arrel

Peña Tu a Llanes, Astúries. També Astúries conté l'arrel "Tu", de Tugues: blanc. Peña Tu, penya blanca. Astúries, rius blancs.

Home vestit amb toga.

Home vestit amb toga.

Antoni Samarra Tugues (Ponts 1886 - Cabrera de Mar 1914). Creador autodidacta i treballador infatigable, la seva obra abasta el dibuix, l'escultura, la literatura i la pintura

Antoni Samarra Tugues (Ponts 1886 - Cabrera de Mar 1914). Creador autodidacta i treballador infatigable, la seva obra abasta el dibuix, l'escultura, la literatura i la pintura

Tú-ria

Tú-ria", riu blanc... Total: Neptú és el "nyap blanc" una barripbarrada, perquè està mal pintat.

Comentarios

Carla Sanchez

08.11.2022 22:48

Que bonito saber de donde viene el apellido de mis hijos, tan poco común, pues de todos los países en los que he vivido sólo conozco familia de mi esposo con este apellido, Moltes Gràcies

Gloria Tugues

28.10.2022 17:01

Orgullosa del apellido que me dieron los abuelos y mis padres, Tugues . Ya no hablo el catalán. Lo recuerdo muy poco. Les agradezco traducir al español. Gracias Gloria Tugues.

Comentarios recientes

28.10 | 17:01

Orgullosa del apellido que me dieron los abuelos y mis padres, Tugues . Ya no hablo el catalán. Lo recuerdo muy poco. Les agradezco traducir al español. Gracias Gloria Tugues.

08.11 | 22:48

Que bonito saber de donde viene el apellido de mis hijos, tan poco común, pues de todos los países en los que he vivido sólo conozco familia de mi esposo con este apellido, Moltes Gràcies

22.10 | 06:04

Hola, mi apellido es Tugues, de la región de Manresa y Montserrat. Llevo ya mucho tiempo investigando y es poca cosa lo que he encontrado. Mucho te agradecería si pudieras orientarme. Gracias.

18.10 | 10:23

Salutacions, El meu cognom és Canas. Tota la vida he pensat que era un nom castellà fins que em van dir que la ciutat francesa de Cannes en occità s'escriu Canas. Saps alguna cosa sobre aquest cognom?

Compartir esta página